Tornar a tornar

Maleta. Apunts, llibres, calendari. Aeroport, horaris, presses. Un comiat.
Vinc amb la il·lusió de retrobar les passejades resseguides al llarg d’anys. Amb la necessitat de capturar novament la llum irreal de la plaça Sant Felip Neri, on el temps es va aturar, algun matí, moltes dècades enrere; i deixar lliscar la mà dins l’aigua de la font, que a vegades brolla, d’altres no.
Tornaré, després de molts anys, al claustre de la catedral, visita obligada de petita en dates nadalenques; saludar el pessebre i les oques que hi campen, impossible dir qui envaeix qui. Em recolliré novament en la buidor solemne i austera de Santa Maria del Mar. I bocí a bocí intentaré refer la Barcelona que he enyorat tant aquests darrers temps. La complicitat de la seva feminitat complexa, orgullosa, reticent, però planera i despresa a la llarga. Torno amb ganes d’història, escenogràfica i pròpia. De Gòtic. De pedra. De caliu. Cerco les llums del record. La densitat de l’aire humit que embolcalla.
A Madrid hi deixo un petit buit en unes golfes. I, per primera vegada, amics i amor.
Impossible saber ja quan es torna.

avui fa un any que vaig arribar a Madrid

Al cap d'uns dies vaig escriure:

Madrid: m’agrada, malgrat fer-se’m estrany. Hi ha gent (molta) a tot arreu, a totes hores. És gran, però començo a identificar familiaritats futures amb espais, cafès, carrers... puc imaginar que me l’acabaré fent a la mida. L’hivern és fred, però menys dur del què esperava. Aquest fred sec te l’espolses de seguida. Un fred net, sense boires. No fa anar arrupida pel carrer; sí, és un fred airós, per embolicar-se dins un bon abric, uns guants de colors i caminar amb el cap ben alt, mirant de cara.

Malgrat el meu petit cor de ciment, d’urbanita de cap a peus, trobaré a faltar la proximitat amb el mar -és clar-, i amb qualsevol indici de natura no domesticada. Potser la proximitat de la meva nova llar amb el parque del Retiro podrà suplir, d’alguna manera, aquesta llunyania.

Cafès d’aire retrospectiu i ànima de tertúlia, no impostats (no exclusivament per a goig de turistes poc exigents), fruit de la letàrgica estètica local; petites llibreries que colonitzen amb grans llibres els barris més diversos; places on brolla l’aigua a tota hora i on mai no hi falta llum; teatres plens a vessar, per a tots els gustos i totes les butxaques; transport públic que posa tota la ciutat a l’abast de la mà en qualsevol moment del dia i de la nit;.... Madrid.

Barcelona: la sento propera i l’enyoro amb curiositat. Em pregunto com poden créixer la distància i l’enyor en els propers temps, com en serà d’accentuat el contrast entre la meva nova quotidianitat i els retorns previstos. La Barcelona humida, densa, puzzle de fites històriques i melangioses decadències. La veig des del capdamunt del parc del Guinardó, el dia que finalment vaig gosar dir-me que, com passa amb alguns grans amors, havia d’allunyar-me’n per seguir-la estimant.

(Desembre - 2006)