27/6/08

Bon viatge

Naufragar en un comiat i no ser qui marxa ens apropa la ciutat de forma inesperada. Potser ho fa la perspectiva que també sigui escenari del retrobament.
.
Durant mesos hem caminat de la mà de rutes alienes que ens han estat obsequiades. Ara, enmig d'una enyorança encara incipient, s'entreveu l'oportunitat de recuperar el tast de l'aleatorietat diletant, la mirada forània i la sorpresa voluntariosa en passejades sense destí.
.
L'estiu passat caminàvem per la ciutat (les hores que el sol ja no espanta) i intuíem racons que arribarien a ser predilectes i persones que reclamaven protagonismes i arguments incerts però prometedors. Enguany caminem per la ciutat recuperant els racons de la nostra individualitat, però cercant institivament la mà que ens ha guiat des que va deixar de ser una promesa. I que ens ha deixat tota una ciutat com a penyora. Deu ser per això que la sentim més nostra.