12/7/08

Interiors

Finalment el drap que penjava deslluït i brut a la corda d'estendre del veí ha desaparegut. Deu fer dies que ja no hi és. Si avui m'he adonat de la seva desaparició ha estat per la presència d'una nova prenda: un tanga vermell.
.
A la xicota del petit aprenent de Malkovich me l'he creuat un parell de vegades per les escales, de no més de metre i mig d'ample, i ha estat incapaç de respondre a una salutació neutra i poc comprometedora tipus 'hola'. Segurament la primeva vegada em vaig explaiar amb un cortés buenas tardes i, en vista del poc èxit, la segona vegada ho vaig deixar en 'hola' i prou. I ni així.
.
Totes les finestres del seu apartament donen al mateix cel-obert on s'aboquen les finestres de la cuina i el bany de les meves golfes. Algun vespre, mentre preparo el sopar, he de sentir els monòlegs que ella li etziba a en Little Malkovich (que sembla sempre més interessat en la pantalla del televisor) i, alguna que altra vegada, també he d'escoltar, incòmoda, les petites discussions de les quals ell és incapaç d'escapar: ella té ganes de gresca i embesteix una i altra vegada amb un sol argument (que sol ser força difús) fins que li passen les ganes d'escoltar-se o bé li revifen les ganes de reconciliar-se (amb una mica de sort aquell vespre no hi haurà gaire res d'interessant a la tele).
.
Que gasti tanga vermell de cotó descolorit, tipus oferta de xino-botiga per la revetlla de Cap d'Any, potser no és pas tan sorprenent. Potser sorprèn més que, després de tenir abandonat durant mesos i mesos el drap ronyós penjat davant la finestra de la meva cuina (i de totes les del seu apartament), retiressin el tanga al cap de poques hores d'haver-lo penjat.
.
Va sent hora que reconquereixi l'exterior i torni a estudiar a la biblioteca.