Un nom desconegut; un títol provocador que desperta curiositat; una portada interessant, poc estrident, una picada d'ullet. Les primeres pàgines farcides de complicitats sorprenents. I la promesa de més de mil pàgines al llarg de les quals poder transitar, en una llibertat tantes vegades conquerida, per la il·lusió infantil del reconeixement, la passió exigent, la decepció afectuosament dosificada, la condescendència benèvola, la familiaritat acollidora, i arribar, finalment, a la darrera pàgina amb la certesa d'haver gaudit de la millor companyia, en el nostre present, en el millor dels viatges. Arribar a destí, celebrar la fi de l'idil·li, deixar enrere la ficció dels amants eterns i emprendre l'aventura de l'amistat que es construeix cada dia. L'amistat des de la qual poder rememorar els millors capítols, també els de les passions arrauxades dels inicis, des d'una distància serena, savia, no dolorosa.
Aquest nou llibre m'ha trobat quan no el cercava. El llibre que hauria volgut escriure. No, que hauria volgut ser. No. És el llibre que voldria poder escriure algun dia i que reflecteix com m'agradaria arribar a ser. Les coses que m'agradaria arribar a poder pensar.
Llegeixo febrilment en hores robades a l'estudi, víctima del plaer amb el qual ens atansem als llibres -i als amors- prohibits. O potser tan sols inconvenients, ni que sigui tan sols per temps. Amb l'emoció afegida i íntima d'arribar a escenaris encara ignots per a la majoria. Amb la satisfacció de no haver passat per alt, camuflada en la seva austeritat, una joia damunt el mostrador. Era a la vista de tots, però és a mi a qui ha trobat. Ja arribarà el moment de ser generosos, de proclamar nom i títol i, arribat el cas, de regalar pàgines de felicitat.
M'endinso en les pàgines encara sorprenents, encara ensisadores, amb la certesa que m'acompanyaran arreu com a referent sentimental d'aquests temps madrilenys. Llegir. Estimar. Viure el present afortunat com el passat novel·lat d'un futur somiat. Prendre el llibre entre les mans i saber-lo ja imprescindible en l'equipatge del demà.
Aquest nou llibre m'ha trobat quan no el cercava. El llibre que hauria volgut escriure. No, que hauria volgut ser. No. És el llibre que voldria poder escriure algun dia i que reflecteix com m'agradaria arribar a ser. Les coses que m'agradaria arribar a poder pensar.
Llegeixo febrilment en hores robades a l'estudi, víctima del plaer amb el qual ens atansem als llibres -i als amors- prohibits. O potser tan sols inconvenients, ni que sigui tan sols per temps. Amb l'emoció afegida i íntima d'arribar a escenaris encara ignots per a la majoria. Amb la satisfacció de no haver passat per alt, camuflada en la seva austeritat, una joia damunt el mostrador. Era a la vista de tots, però és a mi a qui ha trobat. Ja arribarà el moment de ser generosos, de proclamar nom i títol i, arribat el cas, de regalar pàgines de felicitat.
M'endinso en les pàgines encara sorprenents, encara ensisadores, amb la certesa que m'acompanyaran arreu com a referent sentimental d'aquests temps madrilenys. Llegir. Estimar. Viure el present afortunat com el passat novel·lat d'un futur somiat. Prendre el llibre entre les mans i saber-lo ja imprescindible en l'equipatge del demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada