Aquest matí l'aire de tardor, l'aroma net i sec de la fresca i la lluminositat matinera -que per urbana és encara més apreciada-, tot ho han envaït. He baixat al carrer i eren allà. Sense subtileses. I en la seva proclamació estacional -avui és, certament, un dia de tardor soleiada- m'han dut tots els primers dies de tardor. I el meu carrer ha esdevingut tots els meus carrers en tots els meus primers dies de tardor. I amb cada pas he recorregut anys. O, més aviat, cursos. Sense ordre ni senderi.
El trajecte fins la feina -privilegiat, a peu- en alguns trams ha esdevingut el trajecte fins l'escola de la infància, quan el barri era tot un món i les distàncies es caminaven. Era també, però, els trajectes de neguits professionals i els d'eufòries sentimentals.
Aire, aroma i llum, textures dels records que perden forma però retornen sense avís, com la fresca que ens sorprèn tot pujant pel camal dels pantalons, o potser és pel coll de la camisa, que va baixant, mentre anem resseguint els nostres trajectes.
El trajecte fins la feina -privilegiat, a peu- en alguns trams ha esdevingut el trajecte fins l'escola de la infància, quan el barri era tot un món i les distàncies es caminaven. Era també, però, els trajectes de neguits professionals i els d'eufòries sentimentals.
Aire, aroma i llum, textures dels records que perden forma però retornen sense avís, com la fresca que ens sorprèn tot pujant pel camal dels pantalons, o potser és pel coll de la camisa, que va baixant, mentre anem resseguint els nostres trajectes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada