4/6/07

oh, no, un altre blog.

Doncs si.
Un altre blog, segurament sense gaire més interés que cap dels molts que ja ronden per aquí i per allà. Un altre petit ego vagant pel ciberespai, sense gran cosa nova a dir.

Tanmateix, aquí el teniu. Perquè? Doncs perquè no vull escriure el mateix mail una dotzena de vegades o, el què és pitjor, acabar fent copy-paste del què us explico a uns i altres. Per no acabar, en el pitjor dels casos, escrivint correus massius. A qui li pugui interessar, mínimament, saber com estic i com vaig fent, crec que hi ha una opció o altre, en aquest embolic de comandaments i instruccions, que permet que, cada vegada que hi hagi un nou escrit, us arribi un avís a la vostra bústia de correu.

La idea és no bombardejar, ni fer entrades massa llargues, ni a assumir que allò que em desperti la curiositat sigui, forçosament, del vostre interès. M'agradaria, això si, que d'una o altra manera m'acompanyeu des d'aquí. I sinó, doncs ens seguim veient en el món real, que sempre és menys avorrit.

Salutacions a tothom.
M.



5 comentaris:

Bel·la Txao ha dit...

Si aixins se t'ha de poder seguir la pista... Ara, la Barcelonàutica no has de poder deixar-la enrere, quan téns tanta gent amorrada a proa :)

Anònim ha dit...

No serà un blog com qualsevol altra, n'estic segura, i sí un lloc d'encontre on cercar una mica de caliu, companyia i paraules quan les necessitem... Un petó.

Glòria.

Anònim ha dit...


href="http://www.youtube.com/watch?v=zW-2dppVP9I&mode=related&search=
">Una cançó per acompanyar

rafaocana ha dit...

Enhorabona pel teu nou blog, xiqueta! Una abraçada. :-)

Tes yeux ha dit...

La paraula mai dita, l’operació mai feta. És possible? És possible que mai ningú hagi dit tres-cents dotze més mil setze? Tots en tenim el concepte i potser fins i tot l’hem calculat però, i si mai ningú ho hagués dit en veu alta? Nombres infinits i combinacions infinites. Quines estan encara per dir? O no en queda cap?

L’infinit irreal, de difícil imaginar, contra la multitud real. La impossibilitat de creure que mai en tota la història, enlloc dels més de 6 mil milions d’espais vitals intel·ligents, no s’hagin pronunciat totes les combinacions. Això és màgia, aquesta és la innocència que em crida a continuar parlant!!!

(En resum, benvingut sigui el blog!!!)