Maleta. Apunts, llibres, calendari. Aeroport, horaris, presses. Un comiat.
Vinc amb la il·lusió de retrobar les passejades resseguides al llarg d’anys. Amb la necessitat de capturar novament la llum irreal de la plaça Sant Felip Neri, on el temps es va aturar, algun matí, moltes dècades enrere; i deixar lliscar la mà dins l’aigua de la font, que a vegades brolla, d’altres no.
Tornaré, després de molts anys, al claustre de la catedral, visita obligada de petita en dates nadalenques; saludar el pessebre i les oques que hi campen, impossible dir qui envaeix qui. Em recolliré novament en la buidor solemne i austera de Santa Maria del Mar. I bocí a bocí intentaré refer la Barcelona que he enyorat tant aquests darrers temps. La complicitat de la seva feminitat complexa, orgullosa, reticent, però planera i despresa a la llarga. Torno amb ganes d’història, escenogràfica i pròpia. De Gòtic. De pedra. De caliu. Cerco les llums del record. La densitat de l’aire humit que embolcalla.
A Madrid hi deixo un petit buit en unes golfes. I, per primera vegada, amics i amor.
Impossible saber ja quan es torna.
Vinc amb la il·lusió de retrobar les passejades resseguides al llarg d’anys. Amb la necessitat de capturar novament la llum irreal de la plaça Sant Felip Neri, on el temps es va aturar, algun matí, moltes dècades enrere; i deixar lliscar la mà dins l’aigua de la font, que a vegades brolla, d’altres no.
Tornaré, després de molts anys, al claustre de la catedral, visita obligada de petita en dates nadalenques; saludar el pessebre i les oques que hi campen, impossible dir qui envaeix qui. Em recolliré novament en la buidor solemne i austera de Santa Maria del Mar. I bocí a bocí intentaré refer la Barcelona que he enyorat tant aquests darrers temps. La complicitat de la seva feminitat complexa, orgullosa, reticent, però planera i despresa a la llarga. Torno amb ganes d’història, escenogràfica i pròpia. De Gòtic. De pedra. De caliu. Cerco les llums del record. La densitat de l’aire humit que embolcalla.
A Madrid hi deixo un petit buit en unes golfes. I, per primera vegada, amics i amor.
Impossible saber ja quan es torna.
3 comentaris:
I Madrid, ho veus molt masculí?
Molt bon Nadal, Magda
Molt Bones Festes i Felicitats per (part d') allò que t'has deixat a Madrid!! ;-)
Si, suposo que Madrid és més masculí en el meu imaginari barceloní-femení... Un dia o altre potser ho sabré expliar. Ara per ara em temo que cauria en una terminologia massa 'julianesca' (i sempre millor l'original que una mala còpia).
Abraçada (a la catalana) i fins aviat!
Publica un comentari a l'entrada