fluorescents i il·luminats

Lluny de carrers farcits de llibres, roses i ciutadans envaïts per una eufòria pacífica (que deu tenir bastant a veure amb la invocació d'una primavera imminent però que sempre es fa de rogar), només resta, més enllà de l'enyor i del record, la reproducció dels ritus amb els quals hem crescut; rosa (incerta: mai se sap!), llibres (avui i i sempre) i unes petites dosis de prossel·litisme contingut en favor de llegendes que van adaptant matisos i llenguatge (però que, per més ministres que hi hagi sobre el tema, mai no concedeixen a la princesa la capacitat d'alliberar-se tota soleta).

.

Per segon any consecutiu, Sant Jordi a Madrid. Roses, llibres i cava al Centre Cultural Blanquerna. Després, volta per barris i llibreries que participen en la cada vegada més establerta Noche de los libros madrilenya: Llibreries, biblioteques, escoles i altres institucions obren fins passada la mitja nit i organitzen signatures de llibres, col·loquis, concerts.

.

Novetats d'enguany: rosa segur (tot i que més val no dir blat...) i participació en la lectura continuada del Quixot al Círculo de Bellas Artes.

.

.

Aquest matí he anat amb una companya a fer una gestió a la secretaria del Círculo. Ja al vestíbul se'ns ha sumat amb una naturalitat cridanera un personatge amb qui hem compartit el trajecte fins la cinquena planta. Sota la llum esgrogueïda del fluorescent de l'ascensor les insígnies de motius militars (d'aviació) que poblaven la solapa de la gabardina (rígida, antiquada) del senyor adquirien un aire inquietant. El senyor, escanyolit dins la gabardina, xerrava animadament; nosaltres no sabíem ben bé què quina confiança fer-li. A tall d'alguna cosa que ha dit, però, no he pogut estar-me de confessar-li que ja l'havia vist amb anterioritat. Una espurna ha il·luminat amb orgull la seva mirada i, sense donar-nos temps a reaccionar, ha desenfundat una harmònica gegant, desproporcionada, l'ha passejat davant els nostres ulls i acte seguit ha tocat allà mateix, dins l'ascensor, uns acords de l'himne d'Espanya.

.

Mentre enllestíem amb celeritat la nostra gestió, el senyor, sustentat en uns peus tan desproporcinadament grans com l'harmònica, executava uns passos de ball davant les secretàries del Círculo i afirmava ser el precursor del Chikiliquatre.

.

Sant Jordi'08

.