Madvip

Aquí es diu allò tan simpàtic de si estás en Madrid, eres de Madrid. Però fa poc em vaig sentir dir que ¡ya eres madrileña de pro! La materiatizació de l'òsmosi, el pas de ser de Madrid a ser madrileña de pro, no va ser aguantar estoïcament el 4 a 1 al Bernabeu reprimint les llàgrimes. El què em va otorgar l'aura de madrileñitat va ser la confessió que entre els meus hàbits quotidians ja hi ha el de llegir la premsa al VIPs (específicament revistes del cor i altres frivolitats anestessiadores de cabòries).

.

Al VIPs es va a llegir la premsa, no a comprar-la. Una munió de gent s'aplega davant els prestatges on hi ha les revistes, rebregades, i llegeixen (llegim!) amb fruïció i certa il·lusió de clandestinitat (malgrat mai ningú, ni dependents ni el guardia de la porta, no diu res). Tanmateix, l'amenaça de ser observat (sancionadorament o amb curiositat) pot venir d'algun company de lectura furtiva (i gratuïta). Fa poc vaig adonar-me, en acabar un interessant article titulat Todo lo que debes saber sobre la vagina (devia ser a la Cosmopolitan), que just al costat tenia el meu veí (sí, el petit aprenent de Malkovich).

.

El VIPs és molt present a Madrid. Una cadena de cafeteries amb un horari molt ampli que, en molts casos, acullen també una botiga on trobar premsa, llibres, articles de regal, sandwitxos plastificats, begudes, i tot allò imprescindible per sobreviure en hores en les quals només està obert el VIPs. La cafeteria ofereix l'equilibri just entre una immolació dietètica (les hamburgueses són mítiques, i les tortitas con sirope y nata també, sense oblidar l'English breakfast, ideal per a caps de setmana de mandra i indulgència) i un intent de consciència sana (però cap de les aparents amanides que proposen mereixen perdre's l'hamburguesa i les patates fregides).

.

El visat d'entrada a Madrid és obtenir una targeta-VIP's per acumular punts. De tant en tant des de can VIPs se'ns comunica que, després de gastar-nos un munt d'euros en objectes inútils, lectures infames (que alguna s'acaba comprant, un dia o altre) i àpats insalubres, ens conviden a un batut de mores genèticament modificades un dia que no sigui cap de setmana, ni festiu, ni senar de mes parell, ni lluna plena, entre les 16:08 i les 16:13h; potser, fins i tot, tenim prou punts per gaudir d'una oferta especial per adquirir un pato loco (sic) que, hores d'ara, encara no he esbrinat què és. I l'oferta ja ha caducat, casundena.

.