La plaça de las Cortes la visc ja com el jardinet de casa; baixo a llegir la premsa els diumenges (quan no plou), observo especímens estranys (més humans que vegetals) i s'eixamplen els murs de casa, oficina i biblioteca. Hi ha qui assenyala que la pecera, la cafeteria del Círculo, és el meu 'salón de recibir'; cada vegada que algú es deixa caure per Madrid no dubto a citar-lo allà per fer un cafè o, eventualment, per dinar entre hores d'oficina i d'estudi. Darrerament, a més, he ampliat les estances de casa fins incloure-hi una pinacoteca privilegiada. En un tres i no res puc retre visita als mestres (sobretot Goya, en aquests temps i sempre) o donar un cop d'ull a un Botticelli i, en menys d'una hora, seguir estudiant.
.
Avui en sortir del CaixaFòrum he fet la volta al perímetre de l'edifici. La part posterior ofereix una cara força més inquietant i hermètica que la façana. El carreró, en obres, resultava sorprenentment desconegut (tan a la vora de casa i no hi havia passat mai) i, al mateix temps, familiar (recordava el Raval de fa uns anys, tot grues, esborancs i promesa urbanista). Paral·lel al paseo del Prado, a les esquenes de tot, gairebé desert. Aquí i allà uns cartellets grocs que mostraven la seva rectangularitat clavats perpendicularment en les façanes, assenyalaven un traçat premeditat. Eren els reclams de les galeries d'art (menudes, llüents, modernes) que col·lonitzen la zona i que participen en el festival de fotografia que se celebra anualment a la ciutat. Potser les galeries ocupen el buit deixat per botigues d'olis, teles i cavallets; només n'he vist un parell i m'han recordat les que, de petita, havia visitat al carrer Banys Nous, al del Pi o potser eren altres carrers? No recordo ben bé quins, ni en quin moment les botigues, farcides d'estris màgics i impregnades d'olor a trementina, devien desaparèixer de la ciutat i de la memòria.
.
La barreja de novetat i familiaritat, els aires passats i la incertesa accidentada del camí, m'han fet prendre els rectangles grocs com referència per retrobar els trajectes habituals. I ara un, ara l'altre, groc aquí, groc allà, he seguit el camí cap allà on em vulgués dur.
.
1 comentari:
Las tiendas de pintura -qué curioso, junto a las de máquinas de escribir- estaban en la calle Hortaleza. Me pregunto si aún queda alguna, después de la avalancha de la moda de Chueca, contigua.
Besos, Pablo
Publica un comentari a l'entrada