de cine

Aquest vespre hem sopat amb l'amic que fa poc no teníem i que deixem aquí. Hem prescindit de la pretensió d'escollir un restaurant que presumptament fos el millor; aquí no n'hi ha de bons restaurants. Hem optat per un restaurantet una mica apartat del centre, al barri d'estudiants. Hem sopat a la terrasseta, comfortable i alegre. L'amic ha prodigat comentaris elogiosos sobre l'àpat, que ha estat senzill, i s'ha abstingut de dir res sobre el vi. Tot un senyor. Sabia que aquesta vegada convidàvem nosaltres.

.

Hem caminat junts vora el riu i la conversa s'ha anat tenyint contingudament de comiat. En arribar vora el pont que nosaltres havíem de creuar i ell no, tots tres estàvem ja en silenci. Dins la petita font circul·lar, il·luminada, que delimita una mica ridícul·lament una rotonda gairebé innecessària, una parella s'abraçava, es besava, reia feliç, de genolls dins l'aigua. Els hem mirat. Em preguntava què en devien pensar ells. L'amic ha trencat el silenci, éstos han visto muchas películas, ha dit. L'altre ha afegit alguna cosa en el mateix sentit. Certament l'escenari, per modest, podia arribar a deslluïr l'entusiasme dels amants, que seguien abraçats dins l'aigua, indiferents a la petitesa de la font, a la tibiesa del país i als tres subjectes que els observàvem indolentment. He sentit una espurna d'enveja apaivagada per la inevitable simpatia que em despertàven, potser també pel comiat imminent de l'amic que no havia de creuar el pont i la perspectiva i la mandra d'enllestir maletes i passar cinc dies dins un cotxe.