21/2/08

Bridpeix Jones

En els darrers mesos he vist les anades i vingudes dels personatges que habiten la biblioteca, els vincles que han anat creant, els ritmes de cadascú. Darrere els meus apunts m'ho he mirat tot amb curiositat tediosa. Però aquesta peixera, en la qual els personatges només mouen els llavis i neden entre pupitres i prestatges, m'ha cansat. Potser hi té alguna cosa a veure la niña-de-Bruselas. Potser ho fa que he sabut que un altre peixet, que coneix algú que em coneix, també m'observava darrere els apunts. El cas és que m'he cansat d'anar-hi.

En paral·lel, he reactivat la meva vida social. Just a temps per adonar-me del risc de trobar-se massa còmoda en peixeres on no cal parlar, i en golfes on els altres habitants ni tan sols es mouen i només cal regar-los d'en tant en tant. Just a temps per comprovar que els referents canvien.

Fa unes setmanes, llegint un resum de notícies de 2007, vaig quedar atònita al saber que José Luís Cantero, el Fary, havia mort el juny de l'any passat. Mai no n'he estat una gran fan, però vaig adonar-me que cal veure la tele. Que hi ha notícies i referents que no es troben als diaris. I que, per bé que m'ho passi amb Pla, amb Montaigne i amb Steiner, és hora que recuperi l'Hola. I, a més, m'he adonat que trobo a faltar la Bridget. Malgrat que per a la majoria de persones que m'envolten en l'actualitat no hagi estat mai, ni social ni generacionalment, un referent. O potser precisament per això.