14/2/08

FesomiNomiTribuir

X-Y és un nom que em va cridar l'atenció fa uns mesos. Un binomi nom-cognom que sona bé. X-Y va aparèixer en una llista, i en una altra, i en una altra, i en una altra, que proclamaven la superació ara d'un examen, ara del següent, fins arribar a la llista final. A banda de l'admiració amb la qual vaig anar seguint els seus resultats, el nom em suscitava cada vegada més curiositat. Un nom d'heroïna de novel·la. Un nom capaç d'inspirar grans amors. Un nom en una llista, en dues, en tres i en quatre. Un nom sense rostre ni veu.
Fa uns dies, quan estava a punt d'entrar a la biblioteca, una noia, que tot just en sortia amb el mòbil enganxat a l'orella, em va agafar pel braç, em va aturar, va dir-li al seu interlocutor Espera un momento i em va demanar si Oye, ¿eres X? I jo, automàticament, li vaig preguntar ¿X-Y? i ella: Sí, X-Y. I jo: Pues no. La noia, que no deixava anar el meu braç, li va dir al seu interlocutor telefònic: Espera, que estoy aquí con una chica que conozco. I ja adreçant-se a mi: ¿A ti te conozco de Bruselas, verdad? I em van venir dues imatges al cap.
Tres anys enrere m'havia trobat aquesta mateixa noia al pati dels tarongers. Ella ja parlava pel mòbil. Em va aturar i també va dir a qui fos que Espera, que acabo de encontrarme con una niña de Bruselas.
Tres anys abans d'això havíem coincidit un parell de vegades a Brussel·les. Ella sembla recordar i reconèixer sempre el meu rostre. I m'atribueix com identitat haver estat veïna d'una amiga seva amb qui, fet i fet, mai no vaig tenir gaire relació. El meu nom, en canvi, no el recorda mai. Jo a ella la identifico com la noia que sortia amb algú que, aquella temporada, em va marejar força. Si hi penso, en recordo el nom. En canvi, difícilment reconec el seu rostre; de fet, tant a Barcelona com ara a Madrid, dubto que hagués arribat a reconèixer-la si ella no m'hagués aturat.
En l'actualitat les dues aspirem a veure el nostre nom a la mateixa llista. I d'una o altra manera compartim l'interès -o la curiositat- per posar-li cara, a X-Y. Potser la noia-que-sortia-amb-qui-em-va-marejar-la-temporada-de-Brussel·les atribueixi ja a X-Y la identitat d'amiga, veïna o nòvia d'algú altre. No ho sé. Serà qüestió de preguntar-ho al pobre de l'altra banda del telèfon, si no s'ha cansat ja d'esperar.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Vull un llibre teu ja!! Si us plau! Me posat a llegir i ja tenia el cap totalment dins el teu relat, quan de sobte Ohhh! Ja era al punt i final... Quina llàstima...clers

Anònim ha dit...

perdó, el "me" ha de ser "m'he"!quin mal d'ulls!