17/3/08

un tipus simpàtic

Dissabte a la tarda un noi atlètic descarregava una taula de surf d'un cotxe aturat enmig del carrer. Al passar vora seu, el tipus se'l va mirar li va dir que dicen que van a poner un motor en el Retiro... ¡Para que haya olas en el estanque! I va esclatar a riure. I el noi atlètic també va riure.
.
El tipus duia una txapel·la encastada, de la qual escapaven els cabells despentinats i la barba rossa, i carregava la seva motxilla, d'aire militar. El surfista atlètic potser el va prendre per un peregrí tant o més desubicat que ell (lluny del mar l'un i del camino l'altre). Els seus peregrinatges, però, són ben curts.
.
Dorm en un portal, no gaire lluny, dins un sac, damunt uns cartrons. Durant el dia passa les hores en una una portalada, la sortida d'emergència d'un petit cinema, entre l'antic hotel Casa de Suecia i el Círculo de Bellas Artes. Les tardes, a vegades, xerra amb la taquillera. Els vespres demana alguna cosa als cinèfils que fan cua. Mai no insisteix, mai no increpa. És un tipus simpàtic. La motxilla sempre a la vora, recolzada en la mateixa cantonada dins la portalada. A vegades escolta una ràdio, o hi conversa. A vegades fa mots encreuats. A vegades camina, tres metres enllà, dos cap aquí, i crida alguna cosa ininteligible, però mai no increpa ningú. A vegades llegeix, a vegades en veu alta, i una ploma d'au fa de punt dins el llibre. A vegades, senzillament, seu amb la mirada perduda. La motxilla sempre a la vora, a punt per seguir en ruta.
.
Un vespre aparcàvem el cotxe davant el cinema amb una maniobra maldestra. Els seus ulls blaus i vius van aparèixer a l'altra banda de la finestra del conductor i la seva veu afable i divertida va acompanyar les maniobres que seguirien, donant indicacions tira-tira-para-izquierda-derecha-para-para-hombreee-paraaaaa!!! fins que el cotxe va quedar ben estacionat. Mentre recollíem abrics i bosses, el conductor va demanar si dúiem algo de suelto. Quan vam baixar, però, havia desaparegut. Segurament havia endevinat les nostres intencions. I ell, a nosaltres, no ens havia demanat pas res.
.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Ah, sí, sí, a este le conozco bien, y es cierto, algunas veces me ha parecido un loco, y otras de una lucidez apabullante.

Pablo

... ha dit...

la lucidez de quien tiene un gran sentido del humor. la locura de quien se abandona en cerveza y vino.
una abraçada, Pablo!